‘Xorca’, una veu jove i trencadora per a la col·lecció Balenguera, degana de les sèries de poesia a les Balears, que s’acosta als dos-cents números. L’Editorial Moll publica el segon poemari de Sara Rivera Martorell, expressiu i audaç, de ressonàncies carnals i bíbliques, amb il·lustracions de Mari Bibiloni

La mítica col·lecció de l’Editorial Moll Balenguera, nascuda el 1961 amb Poemes de Mondragó de Josep Maria Llompart i degana de les sèries de poesia a les Illes, s’acosta als dos-cents números amb Xorca, el que fa 194: la veu jove i trencadora de la historiadora de l’art i terapeuta Sara Rivera Martorell (Es Capdellà, 1987), qui ja va debutar a Moll amb Sarbatana, el 2021. Es tracta d’un recull audaç i expressiu, carregat de força i de ressonàncies carnals i bíbliques i amb il·lustracions de Mari Bibiloni.

Xorca es divideix en cinc apartats, als quals Rivera subtitula com “Esterilitats”: “Pell”, “Tall”, “Tel”, “Zel” i “Fil”. Son textos de extensions diverses, algun d’ells només d’un vers, a modo d’aforisme: “El #desig és un algoritme”. Tota una pàgina s’omple d’una mateixa paraula, constantment repetida: “Plaure, plaure, plaure”... fins arribar a “Descomplaure per no desaparèixer”.

Els versos de Sara Rivera són desassossegants i feridors, tendres i radicals, reflexius i corprenedors. Hi apareixen les referències a la família: la mare, el pare o la tieta Filo; a persones com na Marga, na Loles o n’Arlet; als moixos; o a la pròpia malaltia de l’autora. També imatges inquietants: els fills morts o no nascuts, “un renou ortopèdic”, “pell de pedra”, “com un gemec de part” o “bífides llengües de serp”.

Un bon grapat dels poemes els encapçalen citacions d’autors tan diversos com Angélica Liddell, Rainer Maria Rilke, Blai Bonet, Kavafis, Maria Sevilla, Marià Villangómez (“Voler l’impossible ens cal / i que no mori el desig”) o Santa Teresa de Jesús. El lector hi troba, també, referents musicals: Departure, Man of No Ego o Younger Brother. Sovint, els textos dialoguen amb les il·lustracions: el rostre ofegat per “les meves serps juntes / desfullen l’ànima morta” o la boca oberta plena de flors: “Dins d’un pou / ple de flors / em recrei”.

Xorca arranca amb una llarga cita del Gènesi, culminada amb uns versos de l’autora, i al llarg del text compareixen d’altres referències bíbliques, com el “verb fet carn”, el pecat original o Lilit, la llegendària primera esposa d’Adam. També de la tradició clàssica, com l’Olimp, Venus o Samotràcia. El poemari culmina amb unes prodigioses definicions d’una successió de termes com “llenguatge” –“Fil per contar-nos el que no entenem”-, “fidelitat” –“la hipoteca del desig”- o “xorca” –“Allò que no / Lloança queer”-, i amb el que sembla un desig: “Que la prudència no ens faci traïdores”.

Sara Rivera Martorell (Es Capdellà, 1987) és llicenciada en Història d’Art. Ha col·laborat en diverses revistes d’investigació sobre polítiques corporals. Actualment es dedica a l’acompanyament terapèutic, dirigeix tallers grupals de cos i sensorialitat i explora el diàleg entre la poesia i la música experimental. Debutà el 2021 amb Sarbatana. Xorca és el seu segon poemari: trèmul i truculent com un Laocoont.

https://www.editorialmoll.cat/libro/xorca_197893/

Presentació-espectacle Dijous 15 d'octubre, 19h. Es Local. Espai de Recerca i Creació. Canonge Antoni Sancho 27-29. Son Cladera, Palma. Patrocina LoMusic. Idea Original, text poètic i direcció artística: Sara Rivera Martorell. Composició musical, espai sonor i control tècnic: Violeta Garcia Escobar. Co-disseny de l'experiència: Sara Rivera Martorell, Violeta Garcia Escobar i Marta Juan Fuster. Disseny d'escenografia i il·luminació: Violeta Garcia Escobar i Marta Juan Fuster. Performers: Bru, Mar Muñoz Moll i Melania Forte Sureda.