‘La claror’ conta la història d’una de les narradores de rondalles més destacades del sud d’Europa, cega, pobra i analfabeta

-Rafela Servera ‘Quelona’ va transmetre vint-i-set històries a Antoni Maria Alcover per a l’Aplec que les va salvar de la desaparició

-L’obra de Jaume Miró, publicada per l’Editorial Moll, es presenta el 24 de setembre a Son Servera

Una dona de Son Servera, cega, pobra i analfabeta, va ser una de les transmissores d’històries orals més destacades del sud d’Europa a la seva època, a finals del segle XIX. Rafela Servera Quelona va ser una de les persones que més rondalles li van transmetre al savi i lingüista Antoni Maria Alcover: vint-i-set, per al seu Aplec de rondaies mallorquines, amb el qual les va salvar de la desaparició.

Rescatada de l’oblit i declarada Filla Il·lustre de Son Servera, el dramaturg Jaume Miró reconstrueix la trajectòria de Rafela Servera en una peça teatral, La claror, que va estrenar amb la seva companyia, Noctàmbuls, i que ara publica l’Editorial Moll, amb el suport del Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Son Servera.

La presentació es durà a terme el pròxim 24 de setembre, dijous, a partir de les 18.30, a Son Servera, amb una ruta guiada a peu, per visitar els racons de madò Quelona que surten mencionats a La claror. L’inici serà a la plaça de Sant Joan, amb presentació a càrrec de Toti Fuster, actriu; l’actor Biel Bisquerra; Jaume Guiscafré, professor de la Universitat de les Illes Balears i bon coneixedor de les rondalles; Antoni Mir, president de l’Editorial Moll; i l’autor, Jaume Miró. El recorregut finalitzarà cap a les vuit del vespre a les portes de l’Arxiu Municipal, a les Escoles Velles.

Aquesta dona humil fou una de les veus més destacades, d’entre els 246 narradors i narradores, de 33 localitats, que van transmetre a Alcover les rondalles mallorquines, recentment declarades bé d’interès cultural immaterial pel ple de Consell de Mallorca. Rafela Servera li va contar alguns dels títols més emblemàtics d’aquest conjunt patrimonial excepcional, entre les quals La filla del Sol i de la Lluna, En Pere Catorze, La mare baleneta, Na Filet d’Or o Es port de sa cibolla blanca.

A La claror, na Catalina, una dona també cega, amb la facultat d’entendre el parlar dels animals, talment com un personatge de rondalla, empren la recerca apassionant de Rafela Quelona. Visita la Institució Antoni Maria Alcover, a Manacor; consulta amb una experta en les rondalles, Maria Magdalena Gelabert; investiga sobre la història de la narradora de Son Servera i dels seus familiars; i es posa en contacte amb Jaume Guiscafré, responsable, juntament amb Josep Antoni Grimalt, de l’edició comentada de l’Aplec, també publicada per l’Editorial Moll.

La peça teatral de Jaume Miró detalla com les narracions populars mallorquines es troben relacionades amb tradicions orals d’altres països i èpoques, fins i tot de l’antic Egipte. És també un homenatge a aquelles històries meravelloses i al seus narradors, per al qual Jaume Miró es va documentar acuradament, parlant amb persones que la varen conèixer en persona i amb els ja esmentats Gelabert i Guiscafré.

«Un text lúcid i impecable de Jaume Miró i una celebració de la narració oral i la vida.» Gabriel Janer Manila

Jaume Miró Adrover (Cala Millor, 1977) és un dramaturg, guionista i director mallorquí. Fundador de la companyia Noctàmbuls el 1999. Autor i director de les obres teatrals Noctàmbuls, El funeral d'en Singelpeu o In the backyard, obres que va estrenar amb la seva companyia, Noctàmbuls. Tanmateix, les obres que van donar un impuls a la seva carrera com a dramaturg van ser Diari d'una miliciana, guanyadora del Premi Teatre Principal de Textos Teatrals 2012 i després Dels llargs camins, amb la que va aconseguir el Premi a Millor Text i Millor Espectacle en els Premis de l'ATAPIB. Més recentment ha estat coautor de l'obra Mar de fons (2019) amb Iguana Teatre. Entre el 2017 i 2019 va ser també guionista i codirector del documental Milicianes, co-produïda per IB3 i TV3 (2018). Al 2019 és seleccionat com a Autor Resident del Teatre Principal de Palma pel projecte Inexcloure.