La massificació turística condueix a la precarietat laboral i social

El model de massificació que tants de beneficis reporten a les empreses genera precarietat vital per a les persones treballadores. CCOO exigeix als i les empresàries que assumeixen la seva responsabilitat i participin com a motor de canvi de model productiu al temps que se milloren les condicions laboral i de vida de la classe treballadora.

Segons les dades fetes públiques avui pel Ministeri d’Ocupació, Migracions i Seguretat Social, al mes de juny l’atur registrat es xifra en 26.369 persones. Respecte al mes de maig, l’atur ha davallat en termes absoluts en -373 persones, mentre la variació relativa ha estat del -1,39 %. Pel que fa a la variació anual tenim una disminució del -6,9 % amb un total de -1.955 aturats menys que al mes de maig del 2023.

Per sectors, l’atur disminueix en indústria i serveis; la baixada més important es produeix a Serveis (-382), seguida d’Indústria (-28), creix a Construcció (+33) i Agricultura (+4) i es queda igual a Sense Ocupació Anterior (0).

En el cas de les afiliacions a la Seguretat Social, la mitjana mensual ha estat de 641.635 afiliacions, el seu nombre creix mensualment un +3,11 % (+19.360) mentre la variació anual se situa en un +3,06 % (+19.189).

La conjuntura laboral es completa amb les dades de contractació registrada. Segons les dades del Ministeri, al llarg del mes de juny s’han registrat a les Illes un total de 42.883 contractes, dels quals el 75,15% són indefinits i només el 24,85% són temporals. Respecte al mes de juny de l’any 2023 el nombre de contractes ha disminuït (-6.338; -12,88%).

Les dades publicades avui no indiquen cap millora en la situació de precarietat que vivim els treballadors i treballadores de les Illes Balears. El creixement de l'activitat de la nostra comunitat autònoma és important ja que ens situem en unes xifres de desocupació històriques però la classe treballadora continua sense percebre aquesta millora.

Malgrat aquesta bonança quant a les dades, encara queden molts elements que precaritzen el nostre mercat laboral com són les mitges jornades involuntàries, les faltes d'alta en la seguretat social o el respecte dels temps de descans que succeeixen en temporada alta.

CCOO no deixarà de denunciar la precarietat que patim a aquesta comunitat autònoma en la que les empreses obtenen cada vegada més beneficis, degut a l’arribada de més turistes i més despesa per turista, però els salaris no són suficients per viure. Les càrregues de feina abusives, la falta de personal, el preu de l’habitatge que no deixa de pujar, el cost de la cistella de la compra i la saturació del nostre territori, amb més contaminació i residus, són el resultat d’un model en crisi i insostenible. És necessari transformar el model productiu per a no ser tan vulnerables, dotar-lo de més valor afegit i així reduir la precarietat laboral.

D'altra banda, des de CCOO volem assenyalar que el teixit productiu -que es basa en la massificació- és el responsable d’aquesta situació i cal treballar per a transformar-lo. La transformació, entre d’altres factors, ha de venir de la mà de la innovació i la introducció de la tecnologia, que ha de servir per alleugerir les càrregues de feina, contribuir a la disminució del risc de malalties i accidents laborals i reduir la jornada laboral. Per això és necessari que les empreses assumeixin la responsabilitat de formar les seves plantilles i preparar-les per adaptar-se a les noves realitats al mateix temps que se milloren les condicions laborals dels seus treballadors i treballadores. Cal recordar que el seu model de negoci és aquell que quan no maximitza els seus beneficis, decideix tancar i externalitzar els seus costos laborals amb la consegüent precarietat vital que implica: menys salaris, consum de les prestacions i reducció futura de les pensions de jubilació.

Però aquesta situació, més que alarmant, no se revertirà únicament amb la participació dels i les empresàries. Exigim al Govern de les Illes, que es posi a resoldre els problemes reals de la classe treballadora amb negociació real amb els sindicats. És capital que es limiti l’arribada de persones a la nostra terra, alhora que és urgent que es declari zona tensionada a tot el territori de les Illes Balears i que es desplegui la existent llei d’habitatge per tal de posar en circulació aquells habitatges que estan buits.

En definitiva, hem d’aturar la massificació per aturar la precarietat.