Els bancs ètics, més rendibles i sòlids que els tradicionals

El VI Informe Finances Ètiques a Europa ofereix una comparativa de la banca ètica europea enfront de la banca tradicional en termes de rendibilitat, solidesa i coherència.

La coherència entre els principis i les pràctiques operatives defineixen la banca ètica, a més de transparència, participació i implicació dels seus membres.

 L'Informe advoca per la necessitat d'impulsar un sistema financer idoni que s'allunyi del curtterminisme, la inestabilitat i la maximització del benefici com a únic objectiu per a satisfer les necessitats de la ciutadania i abordar els reptes als quals haurà d'enfrontar-se la Unió Europea.

La banca ètica europea és més rendible, sòlida i coherent que la banca tradicional segons el VI Informe Finances Ètiques a Europa que la Fundació Finances Ètiques, la Fondazione Finança Etica i la Federació Europea de Bancs Alternatius (FEBEA) han presentat en roda de premsa. L'informe aborda el rendiment sobre el capital (ROE), el retorn sobre actius (ROA), els dipòsits, la liquiditat, l'activitat creditícia i la solidesa del capital, entre altres aspectes, de 22 bancs ètics europeus associats a la Global Alliance for Banking Values (GABV) i a la FEBEA enfront de 60 bancs convencionals, tots ells subjectes a la supervisió del Banc Central Europeu, entre 2012 i 2021.

Per a analitzar la rendibilitat, l'estudi ha considerat el rendiment sobre el capital (ROE), d'un 5,23% en el cas de la banca ètica, enfront del 2,21% de la banca convencional. En el cas del retorn sobre actius (ROA), el de banca ètica va destacar sobre el de la tradicional amb un 0,46% enfront d'un 0,25%, xifres a les quals la recerca atorga un caràcter estructural, donada la seva consolidació al llarg de l'última dècada.

Els valors associats a la volatilitat resulten també més favorables per a les finances ètiques, que presenta un 0,64% enfront d'un 0,84% de la banca convencional. La rellevància de l'activitat creditícia per a la banca ètica va aconseguir el 65,4% del total dels actius versus el 50,8% del sistema financer tradicional, més orientat a activitats financeres com les inversions en borsa o la venda d'accions i fons. Els dipòsits sobre el total dels passius es van elevar fins al 81,1% del total en el cas de les finances ètiques i fins al 62,7% en els bancs convencionals, atès que generen liquiditat de canals com l'emissió de bons o els dipòsits d'altres bancs.

Quant a la liquiditat, la banca ètica mostra una ràtio baixa i estable entre préstecs i dipòsits (LDR) que va pujar del 77 al 81,5% de mitjana en el període analitzat enfront del rang de la banca tradicional, que va passar del 86 al 102,5% i, presenta, per tant, majors riscos. La forta capitalització en el temps, amb una ràtio entre actius nets i passius totals mitjanes del 8,2% enfront del 6,20% en 2021 de les finances tradicionals, evidencien també una posició més feble per a aquestes últimes.

L'informe mostra també la coherència de la banca ètica entre els seus compromisos i les accions que duu a terme i la distància d'activitats de greenwashing i blanqueig social. La rellevància atorgada a la transparència i la participació dels seus membres són unes altres de les característiques ressenyades en el document.

Finalment, el VI Informe Finances Ètiques a Europa advoca per la necessitat d'impulsar un sistema financer idoni que s'allunyi del curtterminisme, la inestabilitat i la maximització del benefici com a únic objectiu per a satisfer les necessitats de la ciutadania i abordar els reptes als quals haurà d'enfrontar-se la Unió Europea. Així, insta les autoritats comunitàries a incloure la banca ètica en l'agenda de les pròximes eleccions europees, a no establir requisits més estrictes per a les empreses d'economia social que per als operadors especulatius i a reconèixer les singulars característiques de les finances ètiques per a afavorir el seu creixement.