Medi Ambient autoritza la instal·lació de molins anti-gelada a la ZEPA del Pla de Vilafranca, fent cas omís a l’informe desfavorable del servei de protecció d’espècies de la pròpia Conselleria

La mesura és també contradictòria amb l’estratègia espanyola de conservació de les aus agro-estepàries

La Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB), organisme depenent de la Conselleria de Medi Ambient i Territori, ha informat favorablement el projecte d’instal·lació de molins anti-gelades a una finca del pla de Vilafranca. Aquests molins tenen per objecte moure l’aire, en moments puntuals, a una plantació de 47 hectàrees d’ametllers per evitar que les gelades afectin els arbres i la seva producció.

Els 5 molins previstos tenen una alçada aproximada de 13 metres, estan accionats per motors de 500 CV alimentats per gas propà, i segons informació facilitada pel fabricant giren a 373 rpm i generen una intensitat de renou que a 300 metres de distància és de 49 dB.

El projecte s’ubica dins la Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) ES0000542 Pla de Vilafranca, declarada per a protegir les poblacions de determinades espècies d’aus lligades als cultius herbacis de secà (cereals i lleguminoses) que caracteritzen la zona. Entre les espècies més destacables podem citar aquestes: arpella (Circus aeruginosus), arpella cendrosa (Circus pygargus), arpella pàl·lida (Circus cyaneus), milana (Milvus milvus), xoriguer cama-roig (Falco vespertinus), xoriguer petit (Falco naumanni), guàtlera (Coturnix coturnix), sebel·lí (Burhinus oedicnemus), cucullada (Galerida theklae), terrola (Calandrella brachydactyla) i alosa (Alauda arvensis).

L’acord del Consell de Govern de 18 de gener de 2019 pel qual s’aproven la declaració i l’ampliació de zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) en l’àmbit de les Illes Balears indica que “l’avifauna lligada als usos agraris és precisament la que té una recessió més general en l’àmbit europeu i, en conseqüència, és convenient actuar en la protecció d’aquests agrosistemes, que ha d’incloure l’estímul del manteniment de pràctiques agràries sostenibles i compatibles amb les espècies d’aus d’aquests hàbitats. Aquest criteri és el determinant per al Pla de Vilafranca i el Pla des Blanquer.”

Durant la tramitació ambiental del projecte, s’ha rebut l’informe desfavorable del Servei de Protecció d’Espècies de la pròpia Conselleria. Segons s’ha argumentat, l’actuació suposa una amenaça per a la conservació de les poblacions d’aus que motivaren la declaració de la ZEPA, i també per a les espècies de ratapinyades que fan ús de la zona.

La decisió de la CMAIB (i per tant de la Conselleria de Medi Ambient i Territori) de donar llum verda al projecte, a més d’ignorar l’informe desfavorable del Servei de Protecció d’Espècies, no atén tampoc les directrius de l'Estratègia de conservació d’aus amenaçades lligades a medis agro-esteparis a Espanya, recentment aprovada pel Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Aquesta estratègia identifica com amenaces per a la conservació d’aquests hàbitats algunes de les circumstàncies que s’observen en aquest projecte, com són la transformació de cultius de cereal en cultius llenyosos, la instal·lació d’infraestructures que poden causar col·lisions amb les aus, les molèsties nocturnes, l’alteració de la continuïtat ecològica, la minva de superfície d’hàbitat òptim, etc.

Altra amenaça indicada per l’Estratègia és la insuficiència de mesures de gestió i conservació. Aquesta ZEPA no disposa encara de Pla de Gestió (al igual que un bon nombre d’altres zones de la xarxa Natura 2000 a les Balears), un document que hauria d’establir quins usos són compatibles i quins no amb la conservació de la zona. Mentrestant, Medi Ambient aplica els criteris de protecció de forma bastant discrecional, fins i tot ignorant informes desfavorables dels seus propis serveis, facilitant que s’avanci en la transformació de la zona en sentit desfavorable per a la conservació dels valors naturals que varen justificar la seva protecció com a ZEPA.

Des del GOB lamentam i criticam aquesta decisió de Medi Ambient, per a la qual pensam que possiblement han pesat més algunes consideracions d’estratègia política que no pas els criteris tècnics de conservació.