"L'entrada a l'Alberg de Manacor ha estat el final d'un malson". Paisans marroquins l'orientaren a A. per a demanar acollida a l'Alberg de Manacor. Jove, 23 anys, amb estudis universitaris de literatura anglesa, fill de pare professor de ensenyança primària i mare dedicada a la cura del seus dos germans de 17 i 14 anys, s'aventurà a venir a Espanya per millorar la seva vida i assolir feina.

"L'arribada a l'Alberg de Manacor, fa tres setmanes ha estat el final d'un malson de 4 mesos des de la sortida de Marroc", diu amb emoció. Desembarcà a Amsterdam (Holanda), posteriorment a Alacant fins a arribar a Porto Cristo: tres mesos de dormir al carrer. La precària situació econòmica de Marroc, la dificultat de trobar feina, els salaris de misèria i la corrupció galopant li van empènyer a creuar l'estret i, malgrat les penúries d'aquests 4 mesos, no pensa tornar al seu país.

"L'estada a l'alberg ha estat un punt d'inflexió a la meva vida: aquí he trobat una porta oberta al futur, la satisfacció de les necessitats primàries, la targeta sanitària i l'assessorament d'un equip de professionals que m'han obert els ulls cap a noves realitats", confessa agraït. La pretensió immediata es trobar una feineta per a cobrir les despeses del seu sobreviure i dels estudis que també es planteja recuperar. Desitgem a A. que s’acompleixin els seus desitjos.